DONA

Dona

Damunt d’una pilastra,
amb ciments de formigó.
Com un castell,
carregant d’alt de tot
l’anxaneta.
S’aixeca, apuntant al cel,
un gran tirabuixó de ferro.
Sòlid monòlit
d’entrellaçades trenes,
transformades pel sol
en infinites ombres.
De donar bellesa a l’òxid,
ja s’encarrega la pluja.
Seixanta-tres tones de corbes.
Quaranta metres d’alçada.
Tot un homenatge a tu,
dona que treballes,
i ets mare,
i estimes.
Damunt d’una pilastra,
apuntant al cel,
un monument,
un homenatge,
un reconeixement.









Mujer

Encima de una pilastra,
con cimientos de hormigón.
Como un castillo, (humano)
cargando en lo más alto
“l’anxaneta”(niño/a)
Se levanta, apuntando al cielo,
un gran tirabuzón de hierro.
Sólido monolito
de entrelazadas trenzas,
transformadas por el sol
en infinitas sombras.
De dar belleza al óxido,
ya se encarga la lluvia.
Sesenta y tres toneladas de curvas.
Cuarenta metros de altura.
Todo un homenaje a ti,
mujer que trabajas,
y eres madre,
y amas.
Encima de una pilastra,
apuntando al cielo,
un monumento,
un homenaje,
un reconocimiento.