Somiava
Asseguda damunt la sorra,
amb el seu ventre abraçat,
somiava una vida futura,
a l’altre costat del mar.
Tot un passat d’esforços,
per un lloc a la pastera.
Qui no paga, per que un fill,
deixi la gana enrere?
Amb la lluna, fent de far,
i la nit, d’encobridora,
agafa empenta aquell somni,
lliscant, ja, sobre les ones.
Lluny va quedant la terra,
més lluny, els seus estimats.
La foscor porta perills,
hi són tots ells convidats.
Les ones s’han tornat boixes,
i estan mullant l’esperança,
de fer possible aquell somni,
si s’enfonsa la barcassa.
Al seu ventre, una criatura,
sobre la mort, navegant.
Pel seu fill, volia altra vida.
Aquesta els està ofegant.
Arraconada a la barca,
amb el seu ventre abraçat,
dient-li adéu al seu fill,
amb un somriure forçat.
I de nou tornen a haver-hi
somnis de nova vida,
asseguts damunt la sorra.
El mar dirà si els valida.
Soñaba
Sentada sobre la arena,
Asseguda damunt la sorra,
amb el seu ventre abraçat,
somiava una vida futura,
a l’altre costat del mar.
Tot un passat d’esforços,
per un lloc a la pastera.
Qui no paga, per que un fill,
deixi la gana enrere?
Amb la lluna, fent de far,
i la nit, d’encobridora,
agafa empenta aquell somni,
lliscant, ja, sobre les ones.
Lluny va quedant la terra,
més lluny, els seus estimats.
La foscor porta perills,
hi són tots ells convidats.
Les ones s’han tornat boixes,
i estan mullant l’esperança,
de fer possible aquell somni,
si s’enfonsa la barcassa.
Al seu ventre, una criatura,
sobre la mort, navegant.
Pel seu fill, volia altra vida.
Aquesta els està ofegant.
Arraconada a la barca,
amb el seu ventre abraçat,
dient-li adéu al seu fill,
amb un somriure forçat.
I de nou tornen a haver-hi
somnis de nova vida,
asseguts damunt la sorra.
El mar dirà si els valida.
Soñaba
Sentada sobre la arena,
con su vientre abrazado,
soñaba una vida futura,
al otro lado del mar.
Todo un pasado de esfuerzos
por un sitio en la patera.
Quien no paga, para que un hijo
deje el hambre atrás.
soñaba una vida futura,
al otro lado del mar.
Todo un pasado de esfuerzos
por un sitio en la patera.
Quien no paga, para que un hijo
deje el hambre atrás.
y la noche, de encubridora,
coge empuje aquel sueño,
se desliza ya, sobre las olas
más lejos, sus seres queridos.
La oscuridad tiene peligros,
están todos ellos convidados.
Las olas se han vuelto locas,
y están mojando la esperanza,
de hacer posible aquel sueño,
si se hunde la barcaza.
En su vientre, una criatura,
sobre la muerte, navegando.
Para su hijo, quería otra vida.
Esta les está ahogando.
Arrinconada en la barca,
con su vientre abrazado,
diciéndole adiós a su hijo,
con una sonrisa forzada.
Y de nuevo vuelen a haber
sueños de nueva vida,
sentados sobre la arena.
El mar dirá si los valida.
