MAI

Mai

Mai un adéu no havia estat tan bonic.
Les llums primerenques d'aquell dia de tardor,
van ser testimonis de la trobada.
Abraçades amb molt de sentiment.
Ceps carregats de raïms en altres èpoques,
ara dibuixant un preciós paisatge d’ocres i marrons,
ens acompanyaren fins el peu del majestuós Montsant.
L’ascensió, amb el regust que té allò que s’acaba,
ens va portar per sobre dels núvols, molt a prop del cel.
Allà, el Grau de l’Agnet, discretament l’esperava.
El va acollir amb tot el respecte que ell mereixia,
reservant-li un lloc, al peu de la millor alzina.
Allà es va fondre amb la terra, amb la seva terra.
Terra que tant estimava i que ens va fer estimar.
Moments d’emocions, de respecte i recolliment.
Les campanes de La Morera, amb el seu repicar,
van trencar aquell silenci, per retre-li homenatge.
Fins i tot, el sol va sortir emocionat, del seu amagatall.
Des d’aquell día, tots els que l’estimàvem,
quan vegem el Montsant, alçarem la vista buscant l’alzina,
i amb un senzill gest, llençarem un petó a l’aire,
i al mateix temps recordarem que...
Mai un adéu no havia estat tan bonic.










Nunca

Nunca un adiós había sido tan bonito.
Las primeras luces de aquel día de otoño,
fueron testigos del encuentro.
Abrazos cargados de sentimientos.
Viñas cargadas de uvas en, otras épocas,
ahora dibujando un precioso paisaje de ocres y marrones,
nos acompañan hasta el píe del majestuoso Montsant.
La ascensión, con el regusto que tiene aquello que se acaba,
nos llevó por encima de las nubes, muy cerca del cielo.
Allí, el Grau de l’Agnet, discretamente lo esperaba.
Lo acogió con todo el respeto que él merecía,
reservándole un sitio al pie de la mejor encina.
Allí se fundió con la tierra, con su tierra.
Tierra que tanto quería y que nos hizo querer.
Momentos de emociones, de respeto y recogimiento.
Las campanas de La Morera, con su repicar,
rompieron aquel silencio, para rendirle homenaje.
Hasta el sol, salió emocionado de su escondite.
Desde aquel día, todos los que le queríamos,
al ver el Montsant, alzaremos la vista buscando la encina,
y con un sencillo gesto lanzaremos un beso al aire
y al mismo tiempo recordaremos que…
Nunca un adiós había sido tan bonito.