Fulles seques
Des de la finestra,
mira, abstret,
les fulles seques,
que el vent de tardor
fa ballar,
quasi de puntetes.
Dia, mig plujós,
mancat de llum,
aliat amb la tristor,
encara fa més cru,
el sigil·lós repàs
d’alguns records.
Moments de joia,
o només instants,
de tendresa, foren.
Bonics records,
d’un temps passat,
que mai no moren.
Tanca la finestra,
amb somriure amarg.
Com la tardor,
esta perden la llum.
Fràgils, van quedant,
alguns records.
mira, abstret,
les fulles seques,
que el vent de tardor
fa ballar,
quasi de puntetes.
Dia, mig plujós,
mancat de llum,
aliat amb la tristor,
encara fa més cru,
el sigil·lós repàs
d’alguns records.
Moments de joia,
o només instants,
de tendresa, foren.
Bonics records,
d’un temps passat,
que mai no moren.
Tanca la finestra,
amb somriure amarg.
Com la tardor,
esta perden la llum.
Fràgils, van quedant,
alguns records.
Hojas secas
Desde la ventana,
mira, abstraído,
las hojas secas,
que el viento de otoño
hace que se meneen
de puntillas.
Día, medio lluvioso,
careciente de luz,
aliado con la tristeza,
todavía hace más crudo,
el sigiloso repaso
de algunos recuerdos.
Momentos de placer,
o sólo instantes,
plenos de ternura, fueron.
Bonitos recuerdos,
de un tiempo pasado,
que nunca mueren.
Cierra la ventana,
con sonrisa amarga,
Como el otoño,
Frágiles, van quedando,
algunos recuerdos.
